MCMI-III Inventari Clínic Multiaxial de Millon

1. NOM: MCMI III – Inventari clínic Multiaxial de Millon-III.

2. AUTOR/S: Theadore Million, R. Davis y C.Million

3. ANY D’ELABORACIÓ (revisions,..):  

La versió original del MCMI-I data de l’any 1977, posteriorment és

varen realitzar dues revisions: MCMI-II l’any 1987 i el MCMI- III al 1994 on és reflecteixen les modificacions

del DSM- IV.

Aquesta versió elimina les escales de personalitat agressiva i autodestructiva i ha afegit escales de depressió

i trastorn d'estrès posttraumàtic de manera que el nombre total d'escales és de 4 escales control, 11 escales

bàsiques, 3 trets patològics, 7 síndromes de gravetat moderada i 3 síndromes de gravetat severa.

Es va afegir el contingut addicional per incloure l'abús infantil, l'anorèxia i la bulímia. El MCMI-III es compon

de 175 preguntes de vertader o fals, que porta 25-30 minuts a completar-se.

Aquestes dues últimes revisions és continuen fent servir en la pràctica clínica i en la investigació.

4. COST: 152,88€.

5. DURACIÓ: Variable, 20-30 min.

6. BASES TEÒRICO-EMPÍRIQUES QUE SUPORTEN EL TEST (models, teories, investigacions,..)

Es basa en la teoria evolutiva i ecològica que està composta per quatre dominis / esferes principals:

existència, adaptació, Reproducció i Abstracció. Tres polaritats el continu per a cada un dels tres primers

dominis: dolor- plaer, passiu- actiu i Auto – altres.

I on també, fa un gran èmfasi en la teoria de la  personalitat on aquesta és entesa com un estil més o menys

distintiu de funcionament adaptatiu que el membre d’una espècie, presenta per a relacionar-se amb el seu

ambient, des d’una perspectiva integradora: la sinergia.

7.       ÀMBITS D’APLICACIÓ:

INVIDUAL/COL.ECTIU. QUI RESPON : L’aplicació del test pot ser tant individual com col·lectiva.

QUÈ MESURA: Mesura l’evolució de la personalitat, les patologies i els síndromes clínics.

El MCMI-III es pot utilitzar per realitzar un "screening" àgil i ràpid, i per confirmar diagnòstics sobre salut

mental i analitzar i investigar la personalitat.

L’objectiu primordial és la identificació de possibles trastorns de personalitat i valoració dels estils cognitius

potencialment significatius respecte als trastorns psicològics.

NIVELL D’EDAT (a qui s’aplica): El test s’aplica en persones d’edat adulta. (+ 18 anys)

8.INDICACIONS i CONTRAINDICACIONS DE LA UTILITZACIÓ DEL TEST:

QUAN POT SER ÚTIL/ADEQUAT ADMINISTRAR-HO:  

És la eina més utilitzada per a subministrar la informació clínica per a tasques d’avaluació de la personalitat,

patologies i síndromes clínics. Així com la presa de decisions de tractaments sobre persones amb dificultats

emocionals i intrapersonals.

És pot fer servir en l’àmbit forense:

-          En judicis, en les fases primerenques de la confessió fins a les fases més tardanes.

-          Molt útil en l’àrea d’avaluacions que determinen la custodia legal dels fills.

Àmbit penitenciari:

-          Avaluació del risc de violència, tendència cap a la dominació, actes impulsius, ràbia i 

         brutalitat.

-          Avaluació del risc de suïcidi.

-          Preparació i adequació per a la llibertat condicional.

-          Eina per a la previsió de recaiguda criminal en llibertat.

Abusos de substàncies – Patologia dual:

-    Aporta un context de personalitat en el que el professional pot entendre millor la dependència a l’alcohol i les drogues.

Neuropsicologia:

-          Ajuda a diferencia entre estils de personalitat duradora i disfuncions emocionals.

-          Avaluació dels components emocionals de lesions cerebrals.

-          Diferenciació de condicions orgàniques i funcionals.

-     Ajuda essencial per a entendre la relació entre funcionament emocional i cognitiu:    Especialment important en la rehabilitació cognitiva  (Koliz y Russel, 1997)

Consells de parella:

-         Útil per a entendre les dinàmiques intra i interpersonals que contribueixen als problemes de parella. 

 Planificació de tractament i psicoteràpia:

-       En un enfocament inicial haurà d’ajudar a alleujar els símptomes que molesten al pacient: ansietat, depressió, problemes somàtiques, psicosis, abús de substancies, Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i nivell d’activitat.

QUAN NO ÉS ÚTIL/ADEQUAT ADMINISTRAR-HO:

-      No és un instrument de personalitat general per ser utilitzat amb individus normals o amb una finalitat diferent que la d'avaluació psicològica.

-        Tampoc es recomana la seva utilització en població adolescent. 

9. DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL

Nombre d’ítems i/o subtests (ítems per cada subtest).

4 Escales de control, 11 escales bàsiques, 3 trets patològics, 7 síndromes de gravetat moderada i 3 síndromes de gravetat severa.

ESCALES DE PERSONALITAT

14 Escales de Personalitat Trastorn corresponen amb els diagnòstics de l'Eix II del DSM-IV.     

Descriuen condicions més generalitzades. És divideixen més a fons en 11, els patrons clínics de personalitat 

bàsics i 3 escales patologies greus de la personalitat .

ESCALES SÍNDROME CLÍNIC

10 Escales de síndrome clínic corresponen amb els diagnòstics de l' Eix I del DSM- IV.

Igual que en les escales de personalitat, les escales de la síndrome clínica es divideixen en 7 escales de 

gravetat moderada i 3 escales síndrome clínics greus.

Índex modificadors:
Escala A: Validesa	Avaluen el sentit de la realitat p respostes a l’atzar.	La puntuació 2 invalida la prova.
Escala X: Sinceritat	Avalua si la persona respon de manera defensiva o exagerada.	P. Directa és <34 o  >178 s’invalida
Escala Y: Desig	Avalua la tendència a donar una bona imatge.	+ 75 punts indica aquesta tendència
Escala Z: Alteració	Avalua la tendència a donar una imatge negativa.	+ 75 punts indica aquesta tendència

Patrons clínics de personalitat:
Escala 1	Esquizoide
Escala 2A	Fòbic (evitativa)
Escala 2B	Depressiu
Escala 3	Dependent (Submís)
Escala 4	Histriònica
Escala 5	Narcisista
Escala 6A	Antisocial
Escala 6B	Agressiva  -Sàdica
Escala 7	Compulsiva (Rígida)
Escala 8A	Negativista (Passiu –Agressiu)
Escala 8B	Autodestructiu (masoquista)

2. Severitat del Perfil Clínic:

Patologia greu de personalitat:
Escala S	Esquizotípica
Escala C	Límit (Borderline)
Escala P	Paranoide

Síndromes clínics greus:
Escala SS	Trastorn del pensament
Escala CC	Depressió major
Escala PP	Trastorn delirant

3. Orientacions per al diagnòstic

Síndromes clínics:
Escala A	Trastorn d’ansietat
Escala H	Trastorn somatomòrfob
Escala N	Trastorn bipolar
Escala D	Trastorn distímic
Escala B	Dependència a l’alcohol
Escala T	Dependència de substàncies
Escala R	Trastorn per estrès post- traumàtic

10. PROCÉS D’APLICACIÓ

 Consignes i manera de transmetre-les: 

- Administració informàtica, fulls de resposta de Pearson.

- Es obligatori que el subjecte respongui a totes les preguntes i no deixi cap casell buida.

 - No hi ha temps límit de temps per a contestar, però és millor fer-ho amb rapidesa.

  Tasques que realitza el subjecte que s’avalua:

Se li demana al subjecte que es prengui uns minuts per llegir les instruccions amb cura i omplir la informació amb respecte la seva data de naixement, sexe, estat civil, nivell d’estudis, lloc de residencia, i els seus problemes principals.

Després ha de contestar les 175 preguntes del que consta el test, posant una X a la casella de verdader o falç.

Si existeix algun dubte sobre si el subjecte ha entès les instruccions, l’examinador ha de llegir-les en veu alta i aclarir qualsevol problema que sorgeixi.

És important la bona disposició del pacient per abordar el inventari amb honestedat i serietat amb la finalitat de aconseguir resultats significatius.

S’aconsella informar per avançat als clients si les dades de la prova s’utilitzaran per  a la avaluació clínica, la investigació o altres usos apropiats

11.  SISTEMA DE CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ:

-          Correcció a través d’Internet mitjançant ‘’E-Perfil’’ (és la més utilitzada)

-          Correcció mecanitzada mitjançant la lectura de les marques òptiques.

-          Els ítems tenen dos opcions de resposta (vertader – fals)

Adaptació i barems a la població espanyola:

-   Es varen calcular les tasses de prevalença de cada escala a partir dels diagnòstics realitzats pèls clínics que van avaluar a les 964 persones que composen la mostra de tipificació (486 dones i 478 homes, edat 18-76 i de diferents ciutats espanyoles.

-   És van distribuir les PREV inicials de cada una de les 24 escales clíniques considerant 3 punts de tall:

o   PREV = 0 à PD = 0

o   PREV = 60  à Mediana

o   PREV = 115 à Màxima PD obtinguda

-          Les PREV iguals a 75 i 85 son considerades punt de tall:

o   En les 14 escales de de Trastorn de la Personalitat (1 a P)

§  PREV = 75 à Presencia de TRET CLÍNIC.

§  PREV = 85 à Presencia de TRASTORN.

o   En les 10 escales de Síndromes Clínics (A a PP)

§  PREV = 75 à Presencia de Síndrome

§  PREV = 85 à Prominència del Síndrome

12. INTERPRETACIÓ

Hi ha 3 passos a seguir:

        - Avaluació de la validesa del protocol.

        - Presa de decisions diagnòstiques sobre les escales per si mateixes.

        - Formulació del funcionament clínic general basant-se en els patrons del perfil.

1. Comprovar que la puntuació de validesa és 0 o 1. Una puntuació de 2 o 3 indica que el pacient ha respost a l'atzar, el que fa que la prova no sigui vàlida.
2. Examinar l'escala de Divulgació. Un puntuació Per sota de 34 o per sobre de 178 fa que la prova no sigui vàlida, ja que significa que el pacient no està massa ansiós o baix d’ànims, per a revelar informació de si mateix.
3. Comparar la conveniència i les escales de degradació. La mitjana de la puntuació d’aquestes escales és de 60. Una puntuació alta en l'escala de desig, indica que el pacient està tractant de presentar-se com una visió positiva de si mateix. Mentre que una puntuació alta en l'escala de degradació, indica que el pacient  s’està presentant a si mateix com un subjecte negatiu.
4. Mirar les escales de personalitat i síndrome clínic. La puntuació mitjana és de 60 per cada tret. Una puntuació d'entre 75 i 84, en un tret indica la presència d’un tret, i les puntuacions de 85 o més  indiquen que el tret no només està presents sinó que és persistent.

13. VALORACIÓ OBJECTIVA DEL TEST (utilitat, qualitat de la informació proporcionada, complexitat d’administració o correcció,…)

S’ha d’utilitzar el MCMI III principalment, en els pacients adults que presenten dificultats de tipus social o interpersonal, però també és aplicable per a confirmar diagnòstics de salut mental i analitzar o investigar la personalitat.

L’informe és deu valorar i interpretar conjuntament amb totes les dades clíniques addicionals provinents de les entrevistes i de l’observació clínica.

El MCMI III avalua estils i trastorns de personalitat i algunes de les principals síndromes clínics segons criteris DSM-IV i la teoria de la personalitat de Millon.

Actitud davant la prova:

Com hem dit anteriorment és molt important la disposició del subjecte per abordar el inventari amb honestedat i serietat amb la finalitat d’aconseguir resultats significatius.

Pot ser necessari convèncer als subjectes de que s’ajudaran a si mateixos si assumeixen una actitud franca i oberta al respondre al ítems.

Bibliografia:

Millon, T. (2000). Inventario Multiaxial Clínico de Millon (MCM-III). Madrid: TEA Ediciones