TRANSTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT -TAP-

Avui m'agradaria parlar-vos del TAP, o més conegut com el trastorn antisocial de la personalitat. 

Normalment costa que una persona amb l'esmentat trastorn arribi a consulta i normalment, aquesta és de la següent manera.

Derivació: A través de justícia. Per ultimàtum. Combinació de conducta criminal y psicopatologia clínica.

Aquest trastorn inclou actes criminals contra les persones i la propietat.

CRITERIS DSM-IV F60.2 (301.7)

A. Un patró general de menyspreu i violació dels drets dels altres que es presenta des de l’edat de 15 anys, com ho indiquen tres (o més) dels següent ítems: 1. Fracàs per adaptar-se a les normes socials pel que fa al comportament legal, com ho indica el perpetrar repetidament actes que són motiu de detenció. 2. Deshonestedat, indicada per mentir repetidament, utilitzar un àlies, estafar altres per obtenir un benefici personal o per plaer. 3. Impulsivitat o incapacitat per planificar el futur. 4. Irritabilitat i agressivitat, indicats per baralles físiques i repetides agressions. 5. Despreocupació imprudent per la seva seguretat o la dels altres. 6. Irresponsabilitat persistent, indicada per la incapacitat de mantenir un treball amb constància o de fer-se càrrec de les obligacions econòmiques. 7. Manca de remordiments, com ho indica la indiferència o la justificació d’haver danyat, maltractat o robat als altres.

B .El subjecte té almenys 18 anys

C. Existeixen proves d’un trastorn disocial que comença abans de l’edat de 15 anys.

D. El comportament antisocial no apareix exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia o un episodi maníac.

CARACTERÍSTIQUES:

Els psicòpates  no difereixen de les persones sense patologia, en les respostes autònomes i conductuals.

Aprenen de l’experiència quan les conseqüències son immediates, tangibles, estan ben especificades i tenen importància en el subjecte.

• Els sociòpates presenten un retard en el desenvolupament de la maduresa moral i el funcionament cognitiu.
• Son típicament incapaços de subordinar lo real a lo possible.
• La concepció del mon és personal.
• No pot adoptar el punt de vista de l’altre persona, al mateix temps que el propi.
• Son incapaços d’assumir el rol de l’altre.
• Pensen de manera lineal.
• Tracta de satisfer els seus propis desitjos.
• Els seus actes no es basen en eleccions amb sentit social. 

Psicopatia primària à NO consciència moral, Aparent absència d’ansietat o culpa per la conducta il·legal o immoral. No tenen sentiments de culpa ni d’amor i NO RESPONEN A TERÀPIA, JA QUE NO TENEN CONSCIÈNCIA MORAL.

Disfunció del sistema nerviós central.

·      Menteix deliberadament per aprofitant-se personalment o fer mal físicament a un altre persona sense sentir nerviosisme, dubtes o remordiments.

Psicopatia secundària à És capaç d’emprendre la mateixa conducta explotadora, però diu experimentar sentiments de culpa per haver fet mal.            

INTERVENCIÓ

TRACTAMENT

Les intervencions s’han de guiar per l’estratègia  d’establir límits protectors als esforços del pacients tendents  a aconseguir independència, fomentant una major consciència dels drets i els sentiments del demés.

JUSTIFICACIÓ RACIONAL DE LA TERÀPIA COGNITIVA

És possible aconseguir canvis en l’afecte i la conducta, mitjançant un procés d’avaluació i posada en marxa de les seves creences bàsiques sobre les zones problemàtiques clau.

Les cognicions, els afectes i la conducta reflecteixen esquemes o regles subjacents. Els esquemes disfuncionals poden estar relacionats amb problemes de desenvolupament psicosocial, que és necessari abordar.

SIGNES DIAGNÒSTICS

Identificar les distorsions cognitives susceptibles a intervenció:

1.  Justificació “Les meves accions es justifiquen perquè vull quelcom o vull evitar-ho”
2.  Tot el que es pensa és cert “Els meus pensaments i sentiments son totalment exactes, simplement perquè se m’han ocorregut”   
3.  Infal·libilitat personal “Sempre escullo bé”
4.  El que es sent és real “Se que tinc raó perquè sento que està bé el que vaig fer”
5. Impotència dels demés “El que pensin els demés no ha de perquè pesar en les meves decisions, a menys que controlin les conseqüències immediates per a mi”
6.  Conseqüències de baix impacte “No hi haurà conseqüències indesitjables, o no m’importarà”
7. Els pensaments i reaccions automàtiques del pacient antisocial son freqüentment distorsionades per creences interessades, que subratllen les satisfaccions immediates i personals i minimitzen les conseqüències futures

OBJECTIUS DEL TRACTAMENT

Començar per una jerarquia amplia basada en teories sobre el desenvolupament moral i cognitiu: 

Exemple: Home antisocial que vol satisfer les necessitats sexuals

1r nivell à Escull a una dona sense que l’importi els interessos d’ella ni les conseqüències de la seva pròpia acció.

No tenia ni la mínima intenció de respondre al interès de la novia.

2n nivell à Podria estar influït fins a cert punt pels interessos o desitjos dels demés. Potser cedís  ocasionalment a algunes de les demandes de la seva novia, per obtenir alguna avantatge.

3r nivell à  Es centraria més en els interessos mutus, així com en aspectes de major abast de la seva conducta , esforçant-se per satisfer i no frustrar a la seva parella.

INTERVENCIONS ESPECÍFIQUES

El TAP és una amenaça silenciosa, perquè els que ho pateixen no reconeixen els seus símptomes, ni senten cap incomoditat fins a que el procés està molt avançat.

1. S’explica el trastorn.

2. Es proposa un assaig de teràpia, durant el qual el pacient aprèn como actua el tractament, i decideix o no, iniciar-lo. 

3. s’ha d’advertir que la teràpia pot prendre 50 sessions o més.

Estratègia  per adaptar al pacient al tractament à presenta la teràpia com una sèrie de trobades amb un observador interessat, destinat a avaluar les situacions que obstaculitzen la independència i l’èxit del pacient en l’obtenció del que desitja.

• El terapeuta educa en un procés de pensament abstracte, fent-lo reconèixer de quina manera les seves creences disfuncionals distorsionen la seva perspectiva temporal i l’impedeixen obtenir informació crítica. Compromís, inclou l’assistència regular a les sessions i la participació activa en la discussió i en la planificació i realització de les tasques per a realitzar a casa.
• Assaig addicional, de dos setmanes per als pacients que els hi costa començar
• És més provable que el pacient antisocial reconegui els problemes quan adverteixi una clara desavantatge personal, tangible i rellevant a la vida quotidiana.

PRENENT DECISIONS CONSTRUCTIVES

FORMULARI ESTRUCTURAT à Per a revisar les diferents zones de problema i tensió, i avaluar la “relació risc – benefici”. Els pacients avaluen la seva satisfacció en aquells àmbits en una escala que va de 0 a 100.

INTERACCIONS ESPECÍFIQUES ENTRE TERAPEUTA I PACIENT

El propòsit èxplicit de la teràpia és passar revista a la utilitat personal de les eleccions presents del pacient i ensenyar-li una estratègia cognitiva per aconseguir l’èxit.

El terapeuta es concentra en ajudar-lo a clarificar les seves prioritats personals.

Per a estructurar més aquest rol, es recomana al terapeuta que no assumeixi la responsabilitat de dispensar a aquests pacients reforços importants.

El desenvolupament i manteniment d’una bona comunicació és un component crucial. à Rapport

El terapeuta té que comportant-se d’una manera que promogui el Rapport i no faci que el pacient amb TAP s’allunyi d’ell. S’ha de veure com un professional intel·ligent i amistós, i no com a una figura punitiva.

a.       Confiança en si mateix.

b.      Objectivitat fiable però no infalible.

c.       Un estilo interpersonal distes i no ofensiu.

d.      Un clar sentit dels límits personals.

e.      Un gran sentit del humor.

Els pacients responen als aspectes més directes i concrets de la conducta del terapeuta.

Per aconseguir el Rapport, varia segons les característiques del terapeuta, del pacient 

a l’escenari.

El terapeuta pot experimentar algunes fortes reaccions emocionals “reaccions de 

contratransferència”  à desconfiança, colera, així com desesperança i la frustració respecte 

dels propis esforços per a intervenir amb èxit.

TRACTAMENT DEL TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT AMB TRASTORNS ASSOCIATS A L’EIX 1

Els més freqüents son:

•           Abús d’alcohol
•           Substàncies tòxiques
•           Trastorn per somatitzacions
•           Trastorn afectiu major

Cadascú s’aborda amb un pla de tractament específic basat en els mètodes típics per al seu problema.

Si el pacient no reconeix tenir TAP, es improbable que continuí en tractament un temps suficient com per a treballar dels seus problemes de personalitat.

Els pacients amb TAP pateixen amb gran intensitat les pèrdues, les relacions frustrades o e ser explotats, problemes que en alguns casos donen lloc a depressions clíniques. 

CONCLUSIÓ

No es pot preveure quantes vegades decidirà no mentir, no fer trampes, no enganyar, no colpejar, no violar, no robar, no deixar deutes pendents, ni trencar d’alguna altre manera l’harmonia social.

El funcionament òptim no deixa de ser una mata sense realisme per al tractament, la milloria de la conducta social representa beneficis obvis per l’estabilitat del pacient, dels seus propers i de la societat en general.  

Referencias:

Beck, A. Freeman, A. (1995).Terapia Cognitiva de Los Trastornos de Personalidad. Paidos Iberica