jueves, 15 de septiembre de 2016

Educació Afectivo- Sexual a les escoles?

Bon dia, ahir vaig encetar una nova aventura al programa de ràdio "El Matí" amb Ramón Castelló a Ràdio 4.

En aquest espai parlarem de sexualitat i relacions afectives, dos dimecres al mes, a les 10:30H del matí.
 ESCOLTAR PODCAST Minut 31'
PER ESCOLTAR EL PODCAST, FES CLIK A LA FOTO
I avui m’agradaria adjuntar-vos tota la informació rellevant que vàrem parlar ahir i, a més a més, el podcast de la meva intervenció que comença sobre el minut 31’, aproximadament.

"És necessària l'educació sexual a les escoles"? 


Si la família és un element imprescindible d’educació sexual, també ho és l’escola, ja que per les seves pròpies característiques, permet el desenvolupament de programes educatius sistemàtics, progressius adaptats al cicle vital dels alumnes.


Per tant, la resposta és si. Hi ha diversos estudis que conclouen que sovint l’educació sexual que s’imparteix és negativa, esbiaixada i des de la vessant restrictiva i la por: “malalties TS” “embarassos” i, per tant, queda molt allunyada de la realitat.

On queda el plaer i el desig? Aspectes naturals que tot ésser humà cerca.
Educar vol dir transmetre valors. I en aquest cas, tractar el sexe com un valor i no un problema, com en el cas de la “salut sexual” que té un cert discurs alarmista.
Per tant, per mi l’educació sexual hauria de ser una proposta educativa que ha d’incloure tots els elements de la sexualitat humana:
-       El cos.
-       Els sentiments.
-       Les emocions.
-       Les actituds
-       Els comportaments
-       Els valors socials.
-       El plaer
-       Y els drets humans associats a la sexualitat.
No es tracta de parlar només de genitals, ni embarassos, ni reproducció sinó ampliar tots aquest aspectes més biològics i abordar la part psicològica, emocional i cultural.

Dit això, aturem-nos a pensar qui es –si és que hi ha- la persona encarregada de transmetre tota aquesta informació? En la majoria de casos es un mestre, que se li ha assignat la tasca, i pot tenir certs coneixements pel seu bagatge. Però sens dubte crec que hauria de ser impartida per un professional, un/a sexòleg/a, que és l’únic especialitzat per transmetre els valors anteriorment anomenats.

La realitat que em trobo a les escoles o instituts dista moltíssim, ja que les úniques persones que s’han presenciat i han anat a fer alguna xerrada, sempre ha estat de caire preventiu (com posar un preservatiu o com evitar les malalties de transmissió sexual) i sempre en edat adolescent, quan molts dels joves ja han començat a experimentar canvis en el seu cos, han tingut alguna interacció sexual i com no hi ha hagut ningú que els hagi donat resposta, busquen els seus dubtes en la pornografia o en referents poc vàlids, com amic/gues més grans.

Per tant, els professionals que ens hi dediquem, creiem que l’educació afectivo-sexual hauria de ser una matèria transversal que s’anés adaptant a les diferents etapes evolutives del nen/a –jove. I que no es tracti només d’una xerrada puntal. Això ens ajudarà a que els nens i nenes puguin incorporar, entendre i acceptar tots els canvis tant a nivell biològic, psicològic i social que es duran a terme al llarg de la seva vida. Sense estereotips, ni falses creences.

Veiem doncs com intervenir en les diferents etapes del cicle vital:

Educació Infantil 3- 6 anys: Figura corporal i identitat sexual. En aquestes edats l’atenció dels nenes i nenes es centra fonamentalment, sobre el propi cos, les seves parts i funcions. (seria convenient utilitzar el vocabulari correcte). Afavorir als rols sexuals flexibles, no discriminatoris a través del joc, per exemple. També es poden contemplar els afectes; Forjar sentiments de solidaritat, col·laboració i ajuda.
I sobre l’origen. D’on venen. Això ho podem treballar mitjançant un àlbum de fotos. Vinculant les explicacions amb l’amor entre els pares i el desig responsable de tenir un fill.

Educació Primària 6-12 anys : Promoure un bon nivell d’acceptació de la pròpia imatge i enfortir l’autoestima, sobretot quan ens apropem a la pubertat.
Assentar hàbits saludables en relació a higiene.
Parlar sobre aspectes importants que poden donar-se en aquesta etapa; menarquia, cicle menstrual, primeres ejaculacions en els nois, canvis corporals.
S’ha de treballar la no discriminació entre sexes. (en aquesta edat estan enfrontats).
Reforçar l’afectivitat, sentiment de pertinença i autonomia personal.

Educació Secundaria 12- 16 anys: Canvis corporals, canvis psicològics, socials i de relació.
Identitat sexual i orientació sexual, haurien de ser temes obligatoris.
Rols sexuals, relacions personals, pràctica sexual, reproducció i contracepció. Prevenció ETS, violència, agressions...


Recomanació del llibre “SEXPERIMENTANDO” de Nayara Malnero. Amb codis QR i és apte per adolescents, pares i mares i docents.


2 comentarios:

  1. Respuestas
    1. Muchísimas gracias. La verdad que sigue siendo una labor y una realidad por implantar en los centros educativos. Un saludo y feliz de leeros.

      Eliminar